NbY·NebronY

divendres, 24 de febrer de 2017

Una crisis global (cat.)



La crisi mundial va començar els Estats Units després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001. Donant-se com autoria de l'agressió, al grup terrorista islamista d'Al-caeda dirigit per Bin Laden. En aquell moment començaren a abaixar els impostos i el tipus d'interès provocant una bombolla immobiliària, que durar fins a esclatar l'any 2008. La crisi econòmica bàsicament començar els Estats Units i la varen denominar "La gran resecció".

Les causes es podrien englobar en set característiques:
1          1-    Mala gestió de la regulació econòmica.
2          2-    Gran quantitat de delictes començos pels bancs.
3          3-    Sobre valoració dels productes. Sobretot en el sector alimentaria mundial.
4          4-    Crisis energètica.
5          5-    Disminució de les activitats econòmiques, comercials i industrials (resecció)
6          6-    Gran endeutament hipotecari i de crèdit.
7          7-    No havia confiança amb els mercats mundials.

Originàriament com hem especificat el principi, tot va començar els Estats Units quan molts bancs no podien fer front els deutes i obligacions en què estaven sotmesos. Un d'aquest bancs va ser el Banc Lehman Brothers. Això provocà la fallida d'aquestes entitats. Realment la bombolla immobiliària ja havia explotat. I és quan començar esglaonadament la crisi dels països desenvolupats o més exacte, com els països més rics del món.
Aquesta gran recessió també provocar una crisi financera i comença una pujada del preu de les matèries primeres com el metall o el petroli. A causa d'això es va estancar la globalització provocant una inflació mundial que molts països en vies de desenvolupament tinguessin problemes socials i econòmics.
Pel que fa a Europa el Banc Central Europeu no va preveure a temps la crisi i això va fer un dòmino a dins de la zona euro. L'única solució aquests problemes va ser imposar retallades a la despesa pública.
A Espanya provocar pobresa i un atur del 23% de la població activa. I per sortir d'aquesta crisi a més de les retallades, es va endeutar Espanya amb el 100% del PIB amb una quantitat d'1 bilió d'euros. Ja que alguns països com Grècia el van superar. A demes per acabar-ho d'arrodonir, molts personatges de la política en els anys d'esplendor de l'anomenat “Totxo” varen robar o dit d'un altra manera varen malversar de les fonts públiques.

Amb la pobresa, l'atur, les retallades socials i la defraudació d'alguns personatges ha provocat un rebuig social i desconfiant-se els que dirigeixen el país com passa en aquests moments.

dissabte, 14 de gener de 2017

Nebrony




Fictitious city from an inner dimension, where people is special …
…free minds, nobody is upper
Love is life, and love is the work tool
Communication is further …
…is mystical.
The eye who can see further you can reach.
This reality exists, in the cognitive mind of the people …
…they thank to live it and enjoy the emotions, and where they teach
Lessons …
That is representative in the art.
The art to can go on …
…to survive.

dimecres, 14 de desembre de 2016

El rei i l’escuder grassonet




Tot va començar quan l'Àlex Gribau va desaparèixer. Ningú sabia on es podria trobar, feia dos dies que l'estàvem buscant. Vam fer grups de cinc persones amb la policia i els bombers. No podia estar molt lluny, només tenia deu anys i la zona ja l'havíem pentinat pam a pam. Aquella tarda jo i els quatre voluntaris vam deixar de buscar perquè era massa tard i es feia fosc. Ens vam trobar tots en aquella nit de lluna plena i vam decidir que l'endemà ja tornaríem a buscar-lo un altre cop, però vam decidir que buscaríem una mica més lluny per ampliar la zona uns quants quilòmetres més. Acomiada-nos vaig tornar cap a casa després d'haver estat tot el dia buscant. La meva propietat és a prop del bosc on suposadament l'Àlex s’havia perdut. Vaig sopar amb la família i quan els meus fills i la meva dona van anar a dormir, vaig sortir de casa a fer un cigarret pensant on podria estar l'Àlex.
Tot d’una recórreguen el camí vorejant el bosc vaig sentir un soroll estrany, vaig anar a buscar el lot i sense gens de por em vaig endinsar dins el bosc per un camí de pujada que es dirigia a unes coves intentant saber que era aquell soroll tan estrany que es repetia cada cert temps. En aquell moment vaig arribar a on eren les coves i sentint el soroll més a prop vaig veure que venia de dins d'una de les coves. Sense gens de por em vaig endinsar cap a dins i de cop i volta es va fer una llum que va enlluernar tota la cova i vaig caure per un furat que teòricament no hi era. La llum era molt blanca i notava que la caiguda era molt llarga fins que de sobte vaig tocar un terra una mica estrany. Era com si fos esponjós i em rodejava un llum blanca molt forta que no em deixava veure on estava.
Van passar uns minuts i vaig sentir una veu:

—¿Qui és el que ha gosat venir-me a molestar?

En aquell moment no sabia que dir. De sobte la llum es va anar desapareixen i davant meu va aparèixer un home grassonet amb un bastó, vestit d'una forma peculiar que em va fer pensar en l'època medieval.

—¿Quin nom teniu, si es pot saber?
—Em dic Artur.
—¿I d'on sou?
—D'aquí a prop, de Banyoles.
—Doncs per ser de Banyoles no el tinc vist.
—¿On sóc? —vaig preguntar.
—Sou al castell del rei Enric II.

No em feia la idea que estava en el castell del rei Enric II. Sempre havia sentit dir que era un mite i que la gent en parlava. Però sabia segur, que era una invenció d'una faula que els petits sempre en parlaven per al motiu que aquest rei protegia la Vila de Banyoles del drac de l'estany. I tots els nens sempre simulaven jugant que el rei Enric II era un heroi. A l'instant vaig pensar amb l'Àlex i li vaig preguntar:

—¿Vostè ha vist un petit noi que s'anomena Àlex per aquí?
—Sí, fa dos dies va venir un noi i ara està amb el rei Enric. ¿Per què ho pregunteu?
—L'Àlex ha de tornar a casa, els seus pares l'estan buscant.
—Vingui amb mi, segueixi'm. El rei Enric el vol conèixer. Sense cap temor vaig seguir aquell home.

De cop i volta em vaig trobar dins d'un castell, les parets eren fredes i hi penjaven banderes i escuts amb una simbologia que no coneixia. L'home es va aturar i d'una paret en va sortir una porta on va obrir i ens vam endinsar en una sala on hi havia un senyor amb barba assegut en una cadira molt gran. Ens vam acostar i aquell senyor indicant amb el dit em va preguntar:

—¿Sou vos de Castella?
—No, sóc de Banyoles.
—¿Per què heu vingut si es pot saber?
—Havia sentit un soroll estrany a dins del bosc i sense voler he arribat on sóc ara.
—Que estrany... ¿I no heu vingut a ser un escuder per mi?
—No, la meva intenció era buscar un noi que es diu Àlex.
—¿Àlex?
—Si senyor Enric, és el noi que va venir fa dos dies—va dir l’home grassonet.
—Ah! És clar. ¿I voleu que torni a casa amb els seus pares?
—Sí, si fos possible.
—Escuder!
—Si senyor digui'm.
—Porti aquest noi davant meu.
—Ara mateix.

L'home grassonet va desaparèixer i en pocs segons va tornar per una porta que va sorgir del no-res a la paret acompanyat de l'Àlex.

—Per marxar d'aquí amb aquest noi, haureu de respondre dues preguntes que sempre faig que si no aconseguiu respondre, us haureu de quedar aquí i ser escuders del meu exèrcit.
—¿Quines preguntes són?—vaig preguntar-li confós.
—La primera és... ¿Com es deia el drac de la Vila de Banyoles que jo mateix vaig matar?

En aquell instant vaig pensar i de cop i volta vaig recordar el nom i vaig dir:

—La Ramona.
—Correcta...I la segona és... ¿On s'amagava aquest drac?
—En una cova de dins l'estany.
—Correcta. Doncs, com heu respòs les dues preguntes us deixo lliures i, si us plau, no vingueu més.
—Gràcies Enric—digué.

Vaig agafar de la mà a l'Àlex i de sobte va desaparèixer el castell amb una llum blanca molt intensa i vam aparèixer a la cova quan es feia de dia. Tots dos vam baixar pel camí del bosc i vam arribar a on estaven els bombers i la policia per tornar a fer la recerca de l'Àlex. En veure'ns baixa del bosc es van alegrar i un dels meus companys em va preguntar:

—¿On l’has trobat?
Hi vaig dir-li tocant-li els cabells de l’Àlex:
—A dins d'una de les coves molt ben acompanyat.